PSICOTERÀPIA FAMILIAR

Vam néixer volguts o no en un moment històric, en una cultura, en un entorn social determinat, en una família amb cognoms propis i en una posició.

Vam créixer en un estil parental, sent fill/a gran, mitjà petit o únic, amb una situació econòmica, amb un nivell formatiu, amb una herència de salut, amb o sense família extensa, en un entorn segur o no, sentint-nos pertinents o exclosos, tenint experiències confirmadores o invalidants,...

Ens hem construït la nostre personalitat, rol, funció i motivació segons aquestes variables familiars. Ens emportem recursos però també dolors, mancances i responsabilitats.

Com adults no volem jutjar a la família, han fet el millor que podien o sabien, i; seguim reprimint i projectant el nostre dolor en la parella o fills; amb un intent de sanar-les, de superar-les o canviar-les.

Ser mare o pare en la societat hedonista, líquida i postmoderna de l’actualitat és tot un desafiament.

 Estem en un moment històric en que hi ha sobreinformació de criança que combinada amb la compensació (per la nostre història com a fills), ideals/valors (que volem transmetre) i situació vital pròpia (feina, disponibilitat de temps, sobrecàrrega) acaba resultant una educació caòtica i incoherent; tot el contrari del que us heu proposat.

Sense saber com, els fills/es mostres desequilibri en complir amb límits, normes o rutines; descompensacions emocionals i somatitzacions o simptomatologia. Això genera molt patiment, frustració en el rol de mare o pare i una desesperança esgotadora.

En la psicoteràpia en parentalitat treballo amb els pares i mares i no amb els infants o joves. Vosaltres sou els que teniu la capacitat d’acompanyar i educar als vostres fills/es; vosaltres sou els seus referents i el que necessiten prové de vosaltres. Així que amb molta valentia haureu de fer canvis per a que ells millorin i creixin saludablement.