ELS MEUS PRINCIPIS

La meva visió del món, de les persones i de les dificultats:

1-      TOTES LES EMOCIONS SÓN NECESSÀRIES I TENEN UN SENTIT. La Intel·ligència emocional no és agafar-se el malestar amb positivisme. Deixa de combatre, reprimir o ignorar el que sents i pregunta’t millor ¿Què et vol dir? ¿De què t’alerta? ¿Què et senyala?

2-     CADA ETAPA DEL CICLE VITAL TÉ REQUERIMENTS I DIFICULTATS A AFRONTAR i és natural passar per una crisi en el moment de transició. Les crisis i el patiment formen part de la vida. No podem intentar fer-les desaparèixer o fer que no existeixen. La dificultat recau quan s’allarga en el temps. Tot allò que no afrontis ara seguirà estant en la següent etapa.

3-     VISIÓ TRIGENERACIONAL: Tenim unes creences, unes certeses, una visió del correcte i de la vida, unes costums, etc que és lleial a la nostre família sinó no tindríem pertinença i és una de les màximes motivacions humanes. Aquesta construcció conscient o inconscient familiar i del meu jo a vegades ens limita, ens fa patir i entren en confrontació i ens trobem entre la família o nosaltres. Quan puguis dirigir-te a la família d’origen com l’adult que ets, podràs elaborar el teu camí agafant de forma conscient allò que sí et serveix i deixant-lis allò que no vols fer-te propi.

4-     SOM UNA CONSTRUCCIÓ: No som perquè vam néixer així. Van néixer volguts o no en un moment històric, en una cultura, en un entorn social determinat, en una família amb cognoms propis i en una posició. Vam créixer en un estil parental, sent fill/a gran, mitjà petit o únic, amb una situació econòmica, amb un nivell formatiu, amb una herència de salut, amb o sense familia extensa, en un entorn segur o no, sentint-nos pertinents o exclosos, tenint experiències confirmadores o invalidants,... En base a aquestes influències del context, societat i família ens hem construït la nostre personalitat, rol, funció i motivació. ¿Segueixes pensant que tot això no ha tingut repercussió?

5- EL PES DE LA RAÓ: Tenim moltes idees de com ha de ser la vida, que és el correcte, com ha de ser una relació de parella, que han de fer els fills/es, quina conducta és normal o desapropiada i falsament pensem que tothom ho comparteix. Fem encaixar la realitat a aquestes idees, lluitem i forcem fins perdre les persones o les forces i amb patiment perquè si és lo normal què ha passat? Semblarà absurd, però les idees són vàlides fins que deixen de ser vàlides. Hem de poder flexibilitzar-les, qüestionar-les i fins i tot canviar-les. Et pregunto, aquestes idees són teves? Qui t’ha dit que són les correctes?

6-     TOTS SOM VÀLIDS: les persones quan ataquen, es paralitzen o fugeixen segueixen un mecanisme de defensa/protecció davant alguna situació que els hi genera por. Deixem de dir que són dolents, agressius, irresponsables, evitatius, parats, un cas típic de...etc de forma pejorativa. La por, el temor a la pèrdua, el vuit, la falta de pertinença ens fan ser en un determinat moment d’una forma però no vol dir que siguem només això o que ho siguem per sempre. Recorda que som una construcció i podem transformar-nos segons ens generi benestar. Siguis com siguis, pensis com pensis segueixes sent vàlid/a.

 7-     ELS PROCESSOS TERAPÈUTICS NO HAN DE SER LLARGS. M’eriço i se’m desperten alertes quan em dieu que porteu anys anant a teràpia. Considero que el terapeuta està en un moment determinat i després la persona ha de seguir caminant. Ha de seguir fent assaig-error-aprenentatge en la vida real. Si s’allarga és pq:

a.      Estàs delegant la solució en el terapeuta. Penses que et resoldrà allò que et genera malestar. El terapeuta és un facilitador o acompanyant a que tu trobis la millor solució

b.      T’has fet depenent a les seves aportacions i confies més en el seu criteri que en el teu o tens por a equivocar-te si decideixes tu. Necessites certesa o has inclòs al terapeuta en el teu sistema familiar.

c.       Has anat al terapeuta quan la situació ja estava al límit o desbordada requerint més temps.

d.      El terapeuta s’ha sobreimplicat i et vol resoldre la vida, s’ha acomodat reafirmant la teva incapacitat i falta d’autonomia, magnifica el seu rol i posició de coneixement o s’ha vist atrapat i no sap com sortir o posar punt i final.

 8-     NO HAS D’ENCAIXAR EN PAUTES, TIPS, CLAUS O FÒRMULES. Has de construir les teves. Ets única i especial i ser, que tens totes les eines i capacitats. Com a pedagoga i psicoterapeuta et puc dir que les pautes generals no serveixen! No tenen en compte el context familiar, relacional, professional, emocional, de disponibilitat i energia, la teva personalitat, el moment vital...

 9-     VISIÓ SISTÈMICA: Formem part de varis sistemes que interactuen, s’interralionen i es retroalimenten. No podem abordar les persones i el seu malestar o símptoma com a individu aïllat i portador d’una patologia. La visió psicoanalítica que indaga en el jo se’m queda curta. Som una part del tot i no té tanta resolució preguntar-se el per què (conèixer causes, traumes, trets biològics) que el per a què en el aquí i ara (quin sentit té, és útil, com condiciona, en què m’afecta, com puc transformar-ho). Els problemes o dificultats d’un membre afecten, influeixen i condicionen a la resta (parella, fills, familia, amistats, feina). Qualsevol malestar té una funció i un benefici.