Biofeedback: un mirall neurofisiològic

Alguna vegada has sentit que el teu cos va per una banda i la teva ment per l'altra? Potser el teu cor s'accelera abans d'una reunió important o els teus músculs es tensen sense que te n'adonis fins que apareix el dolor?

Normalment, aquests processos tenen lloc "en automàtic", fora del nostre control i consciència. Però, i si poguessis entrenar el teu sistema nerviós com qui entrena un múscul al gimnàs?

Això és, en essència, el Biofeedback.

Un mirall neurofisiológic

En la nostra recerca constant per integrar cos i ment a la pràctica clínica, el Biofeedback sorgeix no només com una tècnica, sinó com una metàfora poderosa: un mirall neurofisiológic. Què passaria si poguéssis “veure” el teu sistema nerviós en temps real per aprendre a modular-lo?

Aquesta técnica no invasiva es basa en la bidireccionalitat psicofisiològica: el que pensem afecta el nostre cos, i el que passa al nostre cos modela la nostra psique. A través d'instruments d'alta precisió (com el BF-EEG), el pacient rep informació immediata de processos normalment inconscients –ones cerebrals, ritme cardíac o tensió muscular–, permetent-li, mitjançant el condicionament operant, aprendre a controlar-los voluntàriament.

El Biofeedback actua com aquest mirall. A través de sensors indolors que es col·loquen a la pell o al cuir cabellut, la tecnologia tradueix els teus senyals interns (batecs, ones cerebrals, respiració) en sons o gràfics en una pantalla que pots veure en temps real.

Quan veus com el teu malestar es converteix en una línia vermella a la pantalla, passa una cosa sorprenent: el teu cervell aprèn a calmar aquesta línia. Amb la guia d'un psicoterapeuta, aprens a identificar la teva fisiologia i aconsegueixes un control sobre la teva salut que abans semblava impossible.

Objectiu

Té per objecte millorar la salut i l’activitat fisiològica, mostrant a la persona els seus nivells i marcadors biològics per fer-los conscients i iniciar un entrenament.

Actualment s’utilitza en trastorns clínics del sistema nerviós central, autònom, somàtic i múscul-esquelètic:

• Trastorns psicològics: ansietat, depressió, TDAH, TEP, conductes impulsives, addiccions,…

• Medicina conductual: Diabetis, càncer, VIH. Habilitats per millorar la percepció, resposta emocional, sistema immune, etc.

• Trastorns psicofisiològics: Colitis nerviosa, asma, artritis reumatoide, hipertensió y malaltia de Raynaurd.

• Dolor crònic: fibromiàlgia, migranya, tensional (cefalea i esquena baixa), temporomandibular.

• Rehabilitació: neuromuscular, lesions cerebrals i sòl pèlvic.

• Exercici òptim: esportistes, executius, etc. Millores exponencials.

La fascinació de la Neuroplasticitat Activa

Més enllà dels dubtes metodològics per ser una tècnica jove, el Biofeedback ens col·loca a l'avantguarda de la nova era de la psicopatologia (en sintonia amb la nova proposta de DSM que precisament introdueix els biomarcadors per al diagnòstic i tractament).

El més inspirador és veure al pacient com un agent actiu de la seva pròpia neuroplasticitat. Aquesta capacitat d'intervenció activa del subjecte en la seva pròpia arquitectura cerebral: pot aprendre a reorganitzar les seves connexions neuronals, la reassignació de funcions, adaptar-se a noves exigències, aprendre sobre com reacciona el seu cos; és a dir, a ser actiu en la seva neuroplasticitat funcional i estructural. És, sens dubte, el punt de més valor terapèutic i preventiu.

No és només tractament; és prevenció. Aprendre a reorganitzar les nostres connexions neuronals i funcions orgàniques és potser una de les eines més potents contra el deteriorament cognitiu i l'envelliment.

Una mirada crítica: Entre la promesa i el rigor

Com a psicoterapeuta, és vital mantenir un escepticisme saludable. Tot i que les diferents investigacions mostren resultats prometedors en àrees específiques, el camp encara enfronta reptes significatius que hem de considerar abans de derivar o implementar:

1. Heterogeneïtat professional: Hi ha una manca d'estandardització en la formació i en les plataformes utilitzades.

2. Metodologia dispar: Els protocols varien enormement en nombre de sessions i freqüència.

3. Variables del consultant: Com influeix la motivació, la neurodivergència o l’edat en la capacitat daprenentatge mitjançant feedback?

4. Cost i accés: continua sent una tecnologia amb barreres econòmiques que limiten el seu abast poblacional.

En definitiva, valoro que és una tècnica prometedora i en sintonia amb la nova proposta de DSM però encara amb manca de rigor, evidència de resultats i manca de recerca longitudinal sobre la durabilitat dels efectes i dels biomarcadors predictius.

Què opines tu?

Creus que la tecnologia podrà algun dia estandarditzar-se prou com per ser una eina de capçalera a qualsevol consulta de psicoterapia? Espero els teus comentaris.

Amb afecte,

Gemma Solsona

Aquest Butlletí és només amb finalitats informatives i no ha de sustituir el consell mèdic professional. Sempre consulta al teu metge abans d’iniciar qualsevol tractament.

———————————————————————————————————————-

Per aprofundir més:

Si voleu explorar la base científica i visual d'aquesta tècnica, us recomano els següents recursos:

Fernández, Thalía (s.f.). Neurofeedback: Aprendiendo a regular tu cerebro. Instituto de neurobiología, UAM. https://www.youtube.com/watch?v=uEsrTMvKAn0

González, Mauricio (2021). Biofeedback. Instituto de neurobiología UNAM. https://www.youtube.com/watch?v=NQnHqSNMRbM

Peña, Edgar (2014). Neurofeedback: el poder oculto de cerebro. TEDx Talks https://www.youtube.com/watch?v=U3YIuaPDafs

Jornada (2023)El Trabajo con el trauma desde el neurofeedback y biofeedback. Una propuesta para complementar el acompañamiento terapéutico en la infància y adolescència. Ciclo Violencia contra la infància: prevención intervención y reparación.

https://www.youtube.com/watch?v=Vh5Qz83UzOk

Bakhshayesh, AR., Hänsch, S., Wyschkon, A. et al. (2011). Neurofeedback en el TDAH: un ensayo controlado aleatorizado simple ciego. European Child & Adolescent Psychiatry, vol. 20 (9), 481–491. https://doi.org/10.1007/s00787-011-0208-y

Barbini, Camila M. (2023). Approche multimodale des trouble covariants: Accompagnement thérapeutique base sur le biofeedback du trouble du deficit attentionnel/ Hiperactivité (TDA/H) chez l’enfant. Université Cote d’Azur. URL: https://theses.hal.science/tel-04044156v1/file/2022COAZ2035.pdf

Green, E.E., Green, A.M., & Walters, E.D. (2003). Voluntary control of internal states: psychological and physiological. International Congress of Cybernetics. London.

Melo, DN, Mendonça, ALM, Santos, FC, Coelho, FR, Teixeira, GM y Júnior, VAR (2025). Biorretroalimentación y neurorretroalimentación en el ámbito clínico: una revisión de su aplicación y eficacia en condiciones neurológicas y psiquiátricas. Revista Internacional de Ciencias de la Salud, 1 (4), 21 – 35. https://doi.org/10.70164/ihsr.v1i4.39